Discografia de Fem un flash-back?

▼

Discografia (I)

▼

dissabte, 10 de novembre del 2018

El mercader de Venècia

Els teatres de Londres van reobrir-se al públic, després de dos anys tancats per culpa de la pesta. William Shakespeare s'havia associat a la companyia teatral de Lord Chamberlain, que era cosí de la reina Elizabeth i aquest vincle amb l'aristocràcia va afavorir que l'autor inaugurés un estil dramàtic nou —més poètic, més refinat i més enginyós— que captivà el públic. En aquest context, l'any 1594, va ser escrita la comèdia El Mercader de Venècia.

Sobre Shakespeare no es deixa d'escriure. L'astorament que causa la quantitat, la varietat i sobretot la qualitat de la seva obra ens fan dubtar i els escèptics es pregunten: “Com pot ser que un sol home escrigués tot això?”. Salvador Oliva, catedràtic de Filologia i poeta, ha traduït tot el teatre de Shakespeare i ens explica que “el seu poder verbal és tan intens, tan capaç d'estimular la imaginació artística, tan destre i tan apte per il·luminar les zones ombroses de l'ànima humana que, cada vegada que rellegim una obra seva, tenim la sorpresa de trobar-hi nous valors”. Per a Oliva no hi ha dubtes sobre l'autoria i la identitat de Shakespeare i el situa al bell mig del canon. És a partir de la seva referència que mesurem el valor de la resta d'autors.



El jove Bassanio està enamorat de Porcia. Per mantenir l'alt nivell de vida que suposa fer-li la cort li demana diners al seu amic Antonio, un ric mercader venecià. Antonio no disposa en efectiu dels tres mil ducats que Bassanio necessita i acudeixen a Shylock per demanar-li un préstec. Shylock és un vell jueu estranger a la ciutat, assidu a la sinagoga, vidu i amb una filla, Jessica. Accedeix a donar-li crèdit, però en lloc de fixar un interés pacten que en cas de no poder tornar els diners, Antonio haurà de pagar amb una lliura de la seva pròpia carn.

Un debat controvertit ha estat sempre decidir si El mercader de Venècia és o no una obra antisemítica. Tampoc hi ha acord respecte al personatge de Shylock: és còmic o tràgic? Shakespeare no va manifestar el seu parer i segurament volia crear un personatge obert a diferents interpretacions.
De vegades les paraules de Shylock ens semblen assenyades, en canvi la seva exagerada avarícia ens fa riure, ens provoca repulsió i fàstic la seva tossuderia en voler complir el contracte i finalment, quan és vençut, ens fa tanta llàstima.

Michael Radford va assumir l'any 2004 la direcció d'una nova versió d'El mercader de Venècia. Per documentar-se es va cruspir totes les adaptacions cinematogràfiques que va trobar d'obres de Shakespeare, la qual cosa té molt mèrit perquè n'hi ha unes 300, com podreu imaginar parlem de l'autor clàssic més versionat. Els gustos personals d'en Radford sobten: que menysprei l'Othello d'Orson Welles o que consideri West Side Story com la millor versió de Romeo i Julieta són exemples d'un criteri ben peculiar (...) 

Si voleu escoltar el programa sencer: