divendres, 26 d’octubre del 2018

Les aventures de Robin Hood

El cinema d'aventures vivia un resorgiment a Hollywood i la Warner Bross s'havia apuntat a la moda amb El capitán Blood, una superproducció de pirates que es va estrenar el Nadal de 1935 i va convertir en estrelles els seus protagonistes: Olivia de Havilland i Errol Flynn.

La parella repetiria a La carga de la brigada ligera i el setembre de 1937 començava el rodatge d'una nova versió de Les aventures de Robin Hood, el projecte més ambiciós de la Warner Bros.

El mític bosc de Sherwood es va recrear al Bidwel Park de Chico (Califòrnia) i allà començaren els problemes. Es va haver d'usar gespa artificial perquè la del parc estava cremada pel sol d'estiu. Després van arribar les pluges. El productor s'estirava dels cabells en veure com es disparava el pressupost i el director, William Keighley no s'aclaria. Havia o no havia de començar la pel·lícula amb l'espectacular torneig de tir amb arc?



El més fomut era la perruca que li havien dissenyat a l'Errol Flynn, amb aquell ridícul serrell arrodonit. Allò era intolerable, indignant! Home, que l'Errol tenia una reputació! L'actor es va queixar al propi Jack Warner per exigir una altra perruca, i, evidentment, ho va aconseguir. Un cop solucionat aquest assumpte, Flynn es llançà a festejar l'Olivia de Havilland. La seva relació fou més intensa que mai i la seva complicitat apassionada va afavorir moltíssim la pel·lícula.

En novembre, la producció anava endarrerida i el treball de William Keighley no era del gust dels estudis, especialment en les escenes d'acció. Llavors es va decidir que Michael Curtiz agafés les regnes del rodatge. Curtiz era un director competent i talentós, format a Europa. Tenia però un caràcter difícil. Era un tirà a l'estudi i no tolerava els capricis dels divos. Va tenir més que paraules amb Bette Davis, Cary Grant i amb Errol Flynn acabaria barallant-se a cops de puny en el rodatge de Murieron con las botas puestas. Mentre es filmava Robin de los bosques, Flynn encara tolerava les sortides irades del director, però Olivia de Havilland estava aterrida. Quan començava amb els crits, es tapava les orelles i arrencava a córrer cap el seu camerino.

Curtiz va repetir algunes de les seqüències i es va encarregar de realitzar totes les escenes d'interior, inclosa la del magistral duel final entre Robin i Guy de Gisborne. El 22 de gener de 1938 va enllestir el rodatge. Amb 2 milions de dólars, era fins aleshores la producció més cara de la Warner Bros.


Erich Wolfgang Korngold
La cirereta de la pel·lícula havia de ser la música i el millor candidat per compondre-la era Erich Wolfgang Korngold que ja havia guanyat un òscar l'any 1935 amb Anthony Adverse. Korngold havia estat un nen prodigi. Amb onze anys va estrenar un ballet a l'Òpera Imperial de Viena, als 23 la seva tercera òpera va tenir una estrena simultània a Colònia i Hamburg, un fet sense precedents. Havia sentit elogis dels grans Richard Strauss i Gustav Mahler i, per tant, estava cridat a deixar-nos pàgines cèlebres que romandrien indelebles en el temps. Ell era un músic de teatres i auditoris i el seu pare, molt influent com a crític musical, li corcava l'orella dient-li que això del cinema era de baixa estofa.

Si en vols escoltar l'espai sencer: