Discografia de Fem un flash-back?

▼

Discografia (I)

▼

divendres, 15 de març del 2019

300

Som l'any 480 a. C, inici de la segona guerra mèdica. Xerxes vol venjar la derrota del seu pare, Darios, i acomplir el vell somni de conquerir occident. El seu poder és aclaparador. Compta amb un exèrcit de 250 mil perses sotmesos als seus deliris. Les ciutats-estat dels territoris grecs dubten i algunes ja s'han rendit a l'invasor. Però hi ha d'altres que presentaran resistència. Protegits per l'estretor de les Termòpiles, porta d'entrada d'allò que avui és Grècia, s'han aplegat uns set mil homes de diverses ciutats dirigits pels espartans i el seu rei Leònides, veritables artistes en matèria de guerra. Xerxes envia un emissari per pactar la rendició. No té sentit vessar sang quan les forces són tan desiguals: “El nostre exèrcit és gran”, adverteix el missatger. “Llançarem tantes sagetes que no veureu el cel”. Leònides respon orgullós, sense immutar-se: “Llavors lluitarem a l'ombra. Si voleu les nostres armes, veniu per elles”.



Durant dos dies resisteixen les escomeses de l'enemic, però el traïdor Efialtes ha conduït els perses per un camí que els permetrà atacar per la rereguarda. Leònides no es dóna per vençut, tot i la seva inferioritat, i resistirà fins al final. “Espartans, lluiteu amb valor; avui potser soparem amb els esperits”, brama Leònides als seus soldats abans de morir. Així s'acomplirà la profecia de l'oracle de Delfos: Esparta serà arrasada si el rei no dóna la vida per defensar-la. El sacrifici de Leònides esperona l'ànim de totes les polis gregues, els permet guanyar temps, ordir la defensa dels seus territoris i lluitar plegats per la defensa de la seva llibertat. Finalment, aconseguiran la victòria.

Leònides a les Termòpiles. Jacques-Louis David (1814)
La batalla de les Termòpiles sempre ha seduït els artistes. Potser recordeu, per exemple, el quadre del francès Jacques-Louis David, avui exposat al Louvre, en el qual Leònides assegut totalment nu damunt d'una roca, ens mira mentre empunya l'espasa i l'escut. Al seu voltant, els seus fidels soldats s'acomiaden abraçant-se davant d'una mort imminent i heroica. Molt més recent tenim el cas que ens ocupa avui. Frank Miller, el dibuixant nord-americà creador de Sin City i col·laborador a sèries com ara Daredevil o Batman, va recrear la batalla de les Termòpiles en un excel·lent còmic titulat 300 publicat per Dark Horse Comics l'any 1998. El virtuosisme estètic sobta ja en veure la coberta del llibre, i en obrir-lo ens deixem atrapar per una atmosfera que ens angoixa tot plegat amb una acurada planificació de les imatges en un format apaïsat i la contenció d'un guió que pretén ser poètic i que flirteja amb l'ambigüitat.

Els seguidors de Miller es van quedar ben parats en veure aquest gir inesperat vers el gènere històric i l'obra fou premiada amb escreix als premis Eisner, els més prestigiosos del sector. Desconec les desqualificacions que va patir David, però a Miller de crítics, no li'n van faltar. De seguida s'aixecaren les veus dels defensors de la fidelitat històrica: “Quina fal·làcia presentar Esparta com un model de democràcia i Pèrsia com a civilització bàrbara i cruel”. “Home! No pot ser! Que Leònides tenia 60 anys, com me'l representeu tan jove i musculat?”. “I què em dieu de Xerxes, Miller l'ha dibuixat com si fos una drag queen. Que atrevit!”. “Que no eren 300, sinó uns quants més i no només procedien d'Esparta, home! Quina barra!” (...)

Si voleu escoltar el programa sencer: