Discografia de Fem un flash-back?

▼

Discografia (I)

▼

divendres, 8 de març del 2019

Como agua para chocolate


Laura feia de mestra i escrivia guions per al cinema i la televisió. Era terrible veure com els seus treballs s'oblidaven en un calaix o bé s'alteraven sense miraments. Quina frustració no poder veure a la pantalla tot allò que havia imaginat!

A casa li agradava obrir el bagul de les fotos de família. Hi havia unes que cridaven especialment la seva atenció. Eren les fotos en què sortia Tita, una tia besàvia que no va conèixer. Era una dona bella a la qual sa mare no va permetre casar-se. Mirant les fotos es notava com, amb el temps, el rostre de Tita anava endurint-se. Laura sentia com se li clavava la seva mirada. Semblava com si Tita li implorés un millor destí. I així fou com Laura Esquivel va escriure Como agua para chocolate.

Tita de la Garza és la petita de tres germanes i, per tradició familiar, no es pot casar perquè ha de quedar-se a casa i cuidar de sa mare. Davant d'aquesta repressió, la cuina es converteix en un espai sagrat, l'únic espai en el qual Tita, amb les seves receptes, expressa la seva rebel·lia i passió contingudes fins al punt d'influir en l'ànim dels altres. L'amor, la tendresa i la llibertat de la cuina contrasten amb la brutalitat dels costums socials i la destrucció provocada per les guerres de la revolució mexicana. La cuina, a més, se'ns representa com motor de canvi, com espai de transgressió des del qual es pot millorar la societat.



Laura no estava preparada per l'èxit. I el llançament de la novel·la havia causat furor. El món li va caure a sobre. Al cap de sis mesos de la seva publicació, la novel·la començava a traduir-se. En total a trenta-sis idiomes. Tot un best seller. En un punt es va acabar el silenci, la introspecció. Tothom volia saber d'on havia sortit aquella dona tan sensible que era comparada amb Juan Rulfo o García Márquez. Tothom li demanava una entrevista i Laura volia amagar-se sota la taula, recuperar el seu món íntim.

Laura Esquivel
El seu marit, Alfonso Arau, conegut actor i director, la va animar a escriure el guió per adaptar la novel·la al cinema i el món es va commoure amb l'encís i les exageracions de la cultura popular mexicana i, sobretot, amb l'amor entre Tita i Pedro; un amor que no es pot manifestar a la terra, sinó en el més enllà. Especialment significativa va ser l'acceptació als Estats Units que va permetre Arau establir-se a la meca de Hollywood i dirigir Paseando por las nubes o Cachitos picantes. Alfonso Arau ben bé pot considerar-se com un precursor de la brillant fornada de directors mexicans que ens enlluerna en els darrers anys amb noms com Guillermo del Toro, Alfonso Cuarón o Alejandro González Iñárritu. Hollywood també es va interessar pels guions de Laura, però l'experiència no va ser grata. Un cop més es va sentir maltractada com a autora. El matrimoni de va encaixar malament el nou panorama vital i Laura i Alfonso es divorciaren després de vint anys de relació. Durant molt temps es barallaren als tribunals pels drets d'autor de la cinta. L'escriptora va arribar a maleir l'hora que va decidir canviar el destí de Tita. Afortunadament tot això va passar i Arau i Esquivel van fer les paus (...)

Si voleu escoltar el programa sencer: