dilluns, 8 d’octubre del 2018

Presentació

Què serà això de Fem un flash-back?

Serà el recordatori, sentimental i divertit, d'una pel·lícula. Parlarem sobre els detalls de la producció, el rodatge i l'emprempta que l'obra va deixar en la filmografia del director. I tractarem la relació entre la pel·lícula i el llibre que adapta. Sí, m'interessa molt capbussar-me en les desconnexions que hi ha entre la literatura i el cinema.



Aquest tema de les adaptacions cinematogràfiques dóna per escriure un tractat. Escolteu. En primer lloc hi ha el cas de la negativa rotunda. Carlos Ruiz Zafón va declarar a La Voz de Galicia fa dos anys: “No habrá película de La sombra del viento. No voy a perder la energía y el tiempo en adaptar el texto a otro medio. (…) Llevarla al cine sería una traición a su naturaleza porque estos libros son un homenaje a la palabra escrita”. Val a dir que Ruiz Zafón deixava una petita escletxa per a l'esperança i, per si de cas, afegia: “Quizás sea en las series de televisión donde hoy se está haciendo la mejor narrativa”.

Imagino que les temptacions que rebrà per cedir els drets de les seves obres seran molt fortes perquè, segons la seva editorial, Planeta, amb 25 milions de lectors, és l'autor més llegit en castellà després de Cervantes.

El perfum de Patrick Süskind és l'exemple perfecte de l'adaptació que es fa de rogar. La pel·lícula va arribar vint-i-un anys després de la publicació del llibre, potser per la dificultat de recrear una història en la qual el sentit de l'olfacte resulta fonamental.

Hi ha la categoria Antonio Gala, jo crec que ell tot sol podria ocupar un extens capítol del tractat de les adaptacions cinematogràfiques. Es tracta del supòsit de l'autor estafat. Recordarem només el cas polèmic de La Pasión turca, dirigida per Vicente Aranda i protagonitzada per Ana Belén.

Fotograma de La pasión turca.
Va ser una película taquillera dels anys noranta, en la qual Aranda va canviar radicalment el final. Antonio Gala va exigir rodar el seu final, però el cert és que la versió cinematogràfica que es projectà a les pantalles va ser la del director. Gala va qualificar el guió “de árbol sin hojas”, mentre que Aranda es justificava al diari El País: “El guión no es literatura. Es otra cosa, son telegramas enviados a técnicos y actores”.

Si en vols escoltar l'espai sencer: