“Si pot ser escrit o pensat, es pot filmar”.
Stanley Kubrick.
El Centre de Cultura Contemporània acull una exposició dedicada a Stanley Kubrick justament en el cinquanta aniversari de l'estrena de la pel·lícula 2001: una odissea de l'espai. Es tracta d'un projecte promogut pel Museu del Cinema alemany de Frankfurt que, des del 2004, està viatjant arreu del món i ara romandrà a Barcelona fins el 31 de març.
La mostra ocupa la tercera planta del CCCB i exhibeix una acurada i completíssima selecció de material; uns 40 audiovisuals, maquetes, càmeres, vestuari així com objectes de l'arxiu personal del director: guions, fotografies, esbossos, storyboards... Tot plegat per oferir-nos un recorregut cronològic de la vida artística del cineasta nordamericà. Kubrick es va iniciar com a fotògraf en la revista Look, després vindria l'etapa de formació amb els curtmetratges i els dotze llargmetratges, entre els quals hi trobem un munt de títols icònics del setè art. A banda de la citada 2001 la llista podria incloure com a mínim La chaqueta metálica, El resplandor, La naranja mecánica, Senderos de Gloria, Lolita, Espartaco ...
Stanley Kubrick fou un director privilegiat, únic. Va aconseguir fer un cinema d'autor dins de produccions megalòmanes al seu aire, sense gaires exigències quant a terminis o èxit comercial. Formava part del mainstream de Hollywood però des de 1961 va viure aïllat a una casa situada al nord de Londres. Allà treballava com un artesà al seu taller fins deixar enllestida la pel·lícula. Tot i que les produccions aixecaven molta expectació, sovint van ser rebudes amb indiferència o incomprensió, però el temps ha elevat alguna d'elles a la condició d'atemporal, d'obra mestra.
Tenia fama de ser un “maniàtic del control”, havia de posar el nas en cada detall, era com ell mateix reconeixia un “perfeccionista dement”, que portava al límit els nervis dels seus col·laboradors. Kubrick aplicava la mordassa als periodistes i exigia contractes de confidencialitat abans de l'estrena de les seves pel·lícules.
Quant a les bandes sonores Kubrick tenia un punt de vista poc convencional. Afirmava que per bons que fossin els millors compositors de cinema, no eren Beethoven, ni Mozart ni Brahms; llavors per què escalfar-se el cap quan hi ha al nostre abast tanta música genial? Efectivament, Kubrick va prendre fragments musicals de Richard Strauss, Beethoven, Rossini, Händel, Bártok, Ligeti, Penderecki... però val a dir que també contractà expressament compositors especialitzats com Gerald Fried, Alex North o Wendy Carlos. Fins i tot una de les seves filles, Vivian Kubrick, va escriure la banda sonora de La chaqueta metálica.
La part final de l'exposició està dedicada als projectes inèdits o inacabats de Stanley Kubrick, entre els quals hi ha, entre d'altres, molta documentació sobre una pel·lícula dedicada a Napoleó i sobre Inteligència Arficial que Steven Spielberg portaria a la pantalla l'any 2001.
Si voleu escoltar l'espai sencer:

